Fa temps que anem parlant a la Junta de l’AMPA
de compartir els llibres que ens han ajudat en la criança dels nostres fills. Desprès
de valorar diverses opcions avui encetem una nova secció al bloc que trobareu
per partida doble: en forma de quadre resum de tots els llibres que hem
recopilat a les pestanya Llibres i articles i en forma de
comentari personal en aquestes entrades.
Inaugurem la secció amb un comentari de la Susana, mare del AMPA, amb les seves impressions sobre el llibre de la Rosa
Jové “Dormir sin lágrimas”.
__________________________________________
En el procés de
criança dels nostres fills i filles sorgeixen sovint infinitat d’inseguretats o
dubtes al voltant de diferents temes... sovint aquests temes estan relacionats
amb un aspecte tan bàsic com és la son. Jo no em vaig lliurar d’aquests dubtes i
recordo que quan va néixer la meva filla de seguida se’m van plantejar un
seguit de dubtes en relació amb aquest tema... Sovint les pautes de son dels menuts són
bastant incompatibles amb les dels adults, que necessitem descansar a la nit
per complir l’endemà amb totes les obligacions del món laboral, familiar... és
fàcil pensar que tenim un problema a casa, viure-ho com un problema i tractar
de buscar mètodes que “ensenyin” els nostres fills a dormir ràpidament (“doncs
si es desperta cada 2 o 3 hores està
clar que no sap dormir”).
Una companya em
va recomanar aquest llibre i recordo que em va ajudar moltíssim a entendre
perquè la meva filla dormia (i es despertava) com ho feia. Vaig entendre que en
realitat era del tot normal el patró que portava i em vaig sentir molt més
tranquil·la, no és que jo estigués fent res malament ni inculcant mals hàbits
ni res d’això... vaig entendre que la son és evolutiva, que canvia a mesura que
creixen els nens i nenes i per tant només em calia entendre-ho i sobretot
acceptar-ho... i així ha estat... han anat passant els mesos i la son de la
meva filla ha anat canviant gradualment, espaiant els seus despertars nocturns
i dormint cada vegada més de nit i menys de dia... acoblant-se a les pautes
familiars mica en mica... sense necessitat de plors ni llàgrimes.
Susana J.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada