El passat 22 de maig la FAPAC va fer una crida a les AMPES i a les famílies per donar suport a la vaga i mostrar el rebuig a les retallades massives que està patint l'educació pública del nostre país. Des de la FAPAC sempre s'ha defensat el diàleg com la via preferent per resoldre els conflictes. En l'educació no és la primera vegada en la qual s'arriba a un punt de tensió, però és potser la vegada que amb més força s'ha estirat la corda. S’ha reduït molt l’aportació pressupostària a l’educació tot i haver més alumnes que anys enrere, es fa de l’austeritat el principal objectiu de la política educativa, no s’ha obert mai un diàleg seriós amb les famílies, es parla d’increments de ràtio, etc.
Cal dir prou, cal dir que no anem bé, l'educació ha deixat de ser una prioritat per al govern de Catalunya. Fa temps que no es parla de com arribar a nivells educatius òptims, de com recolzar el nostre sistema educatiu sota una orientació científica deixant de banda la xerrameca. Fa temps que les promeses del president Mas en la seva sessió d'investidura sobre el fracàs escolar i la manera de superar-lo no són res més que un record, un brindis al sol en la boca dels nostres representants.
Valorem positivament l'actitud responsable de mestres i docents en reivindicar per via de la vaga el manteniment i millora de la qualitat del sistema educatiu. Unes reivindicacions que van molt més enllà de qüestions purament laborals i econòmiques.
ESTÀ EN JOC EL FUTUR DELS NOSTRES FILLS I DE LES NOSTRES FILLES.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada