Llibres comentats: Dormir sin lágrimas, Rosa Jové

Fa temps que anem parlant a la Junta de l’AMPA de compartir els llibres que ens han ajudat en la criança dels nostres fills. Desprès de valorar diverses opcions avui encetem una nova secció al bloc que trobareu per partida doble: en forma de quadre resum de tots els llibres que hem recopilat a les pestanya Llibres i articles i en forma de comentari personal en aquestes entrades.

Inaugurem la secció amb un comentari de la Susana, mare del AMPA, amb les seves impressions sobre el llibre de la Rosa Jové “Dormir sin lágrimas”.

__________________________________________


En el procés de criança dels nostres fills i filles sorgeixen sovint infinitat d’inseguretats o dubtes al voltant de diferents temes... sovint aquests temes estan relacionats amb un aspecte tan bàsic com és la son. Jo no em vaig lliurar d’aquests dubtes i recordo que quan va néixer la meva filla de seguida se’m van plantejar un seguit de dubtes en relació amb aquest tema...  Sovint les pautes de son dels menuts són bastant incompatibles amb les dels adults, que necessitem descansar a la nit per complir l’endemà amb totes les obligacions del món laboral, familiar... és fàcil pensar que tenim un problema a casa, viure-ho com un problema i tractar de buscar mètodes que “ensenyin” els nostres fills a dormir ràpidament (“doncs si es desperta cada 2 o 3 hores està  clar que no sap dormir”).

Una companya em va recomanar aquest llibre i recordo que em va ajudar moltíssim a entendre perquè la meva filla dormia (i es despertava) com ho feia. Vaig entendre que en realitat era del tot normal el patró que portava i em vaig sentir molt més tranquil·la, no és que jo estigués fent res malament ni inculcant mals hàbits ni res d’això... vaig entendre que la son és evolutiva, que canvia a mesura que creixen els nens i nenes i per tant només em calia entendre-ho i sobretot acceptar-ho... i així ha estat... han anat passant els mesos i la son de la meva filla ha anat canviant gradualment, espaiant els seus despertars nocturns i dormint cada vegada més de nit i menys de dia... acoblant-se a les pautes familiars mica en mica... sense necessitat de plors ni llàgrimes.

Susana J.

Cap comentari:

Publica un comentari